Durant el primer semestre he intentat fer un seguiment de totes les classes de GTIC i també COED.
Aquest és el meu primer bloc que intento compartir però, també espero que no sigui l'últim perquè és una bona eina per compartir informació i apunts de la universitat. No sé si ara endevant podré actualitzar el bloc tant sovint perquè hauré d'estar estudiant però quan trobi temes interessants, les pujaré aquí.
Ho sé, és una manera de tenir responsabilitat a l'hora de fer la feina i seguir les classes però igualment m'esforçaré!
Moltes gràcies per visitar el meu bloc!
Fins aviat.
Mostrando entradas con la etiqueta COED. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta COED. Mostrar todas las entradas
viernes, 23 de diciembre de 2011
jueves, 15 de diciembre de 2011
Territori i identitat
En la presentació del treball de territori i identitat que vem exposar el dia 13 de desembre.
En la nostra presentació, vem ensenyar un vídeo sobre "La niña repelente" on parla sobre els mòbils.
Després, per explicar una mica la història d'Internet vem crear un Prezi per fer la presentació més dinàmica:
Aquí, us deixem la nostra presentació de Power Point:
Presentació realitzada per Sheila Chiquero, Ester de la Dueña i Yesenia Cortés
En la nostra presentació, vem ensenyar un vídeo sobre "La niña repelente" on parla sobre els mòbils.
Després, per explicar una mica la història d'Internet vem crear un Prezi per fer la presentació més dinàmica:
Aquí, us deixem la nostra presentació de Power Point:
Presentació realitzada per Sheila Chiquero, Ester de la Dueña i Yesenia Cortés
domingo, 4 de diciembre de 2011
Recitació de poemes
A la classe de COED del dia 2 de desembre vem estar recitant els poemes del segon grup.
A continuació us ensenyaré els poemes que més m'han agradat que les meves companyes han recitat:
Tinc Alzheime - Salvador Riera
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me.
SI M’HAS D’ESTIMAR, QUE NO SIGUI PER RES - Elisabeth Barrett Browning
Si m'estimes, que no sigui per res
sinó per pur amor. No diguis mai:
"L'estimo pel somriure, la mirada
o el dolç parlar... per l'opinió que expressa
que s'adiu amb la meva, i em procura
una gran sensació de benestar..."
perquè tot això, estimat, pot canviar,
canviar per tu, i l'amor així forjat
fàcilment pot desfer-se. No m'estimis
tampoc per eixugar les meves llàgrimes...
Estant amb tu podria oblidar els plors
i perdre tanmateix el teu amor!
Estima'm per amor i així podràs
estimar-me sens fi eternament.
Després de la recitació la professora ens va dir que els poemes triats són variats i que en general els haviem recitat bé però que haviem d'intentar no anar tant ràpids.
A continuació us ensenyaré els poemes que més m'han agradat que les meves companyes han recitat:
Tinc Alzheime - Salvador Riera
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me.
SI M’HAS D’ESTIMAR, QUE NO SIGUI PER RES - Elisabeth Barrett Browning
Si m'estimes, que no sigui per res
sinó per pur amor. No diguis mai:
"L'estimo pel somriure, la mirada
o el dolç parlar... per l'opinió que expressa
que s'adiu amb la meva, i em procura
una gran sensació de benestar..."
perquè tot això, estimat, pot canviar,
canviar per tu, i l'amor així forjat
fàcilment pot desfer-se. No m'estimis
tampoc per eixugar les meves llàgrimes...
Estant amb tu podria oblidar els plors
i perdre tanmateix el teu amor!
Estima'm per amor i així podràs
estimar-me sens fi eternament.
Després de la recitació la professora ens va dir que els poemes triats són variats i que en general els haviem recitat bé però que haviem d'intentar no anar tant ràpids.
domingo, 27 de noviembre de 2011
Poema - La ginesta
La ginesta
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Aques poema serà recitat el divendres dia 2 de decembre a classe de COED
Joan Maragall i Gorina nascut a Barcelona, 10 d'octubre de 1860 i mort el 20 de desembre de 1911; va ser un poeta i escriptor català, una figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
PUJOL, M.A.; ROIG, T. Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: “Rosa Sensat” i editorial Kairos,1978.
ISBN: 84-7245-088-0
Aques poema serà recitat el divendres dia 2 de decembre a classe de COED
Joan Maragall i Gorina nascut a Barcelona, 10 d'octubre de 1860 i mort el 20 de desembre de 1911; va ser un poeta i escriptor català, una figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
- Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola.
Maragall va rebre els següents premis i honors majors al llarg de la seva vida:
- 1881 - Flor Natural als Jocs Florals de Badalona per Dins la cambra.
- 1894 - Englantina als Jocs Florals de Barcelona per La sardana.
- 1896 - Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona per El mal caçador.
- 1904 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Glosa.
- 1904 - Mestre en Gai Saber en haver guanyat més de tres premis als Jocs Florals.
- 1910 - Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per Enllà.
Descripció
El dia 8 de Novembre vam treballar a la classe de COED la descripció d'una companya de classe. També la professora ens ha ensenyat diverses maneres de fer una descripció, a través d'una cançó, per caricatura...
A caontinuació posem una vídeo on els Catarres descriuen a una noia:
Es poden diferenciar dues classes de descripció:
Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb la més precisió possible les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció és pròpia de textos acadèmics i científics.
Descripció subjectiva: l'aurtor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
La descripció també pot ser ordenada o desordenada, si l'ordenem l'ordre ideal seria primer establir el tema, caracteritzar l'objecte de la descripció i establir-ne la relació amb el món exterior.
Jo, la vaig de fer de Cristina de la Mano:
Viu a Montcada amb la seva família.
No és una persona gaire alta. Té el cabell més o menys llarg
i ondulat, de color i sobretot es caracteritza perquè porta serrell llis.
És una persona
Li encanta el fred però no la pluja, i també li agrada molt
El que més em fascina d’ella és el color dels seus ulls, ja que depenent de la llum el color dels ulls canvien; a vegades són blaus foscos, grisos o de color verd fluix. Però de quin color són normalment? No ho sé, i tu!
La fotografia:
El títol és: En saps el color?
A caontinuació posem una vídeo on els Catarres descriuen a una noia:
Es poden diferenciar dues classes de descripció:
Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb la més precisió possible les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció és pròpia de textos acadèmics i científics.
Descripció subjectiva: l'aurtor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
La descripció també pot ser ordenada o desordenada, si l'ordenem l'ordre ideal seria primer establir el tema, caracteritzar l'objecte de la descripció i establir-ne la relació amb el món exterior.
Jo, la vaig de fer de Cristina de la Mano:
Viu a Montcada amb la seva família.
No és una persona gaire alta. Té el cabell més o menys llarg
i ondulat, de color i sobretot es caracteritza perquè porta serrell llis.
És una persona
Li encanta el fred però no la pluja, i també li agrada molt
El que més em fascina d’ella és el color dels seus ulls, ja que depenent de la llum el color dels ulls canvien; a vegades són blaus foscos, grisos o de color verd fluix. Però de quin color són normalment? No ho sé, i tu!
La fotografia:
El títol és: En saps el color?
sábado, 26 de noviembre de 2011
El bon comunicador
Tant a classe de COED com a la de GTIC ens han dit que hem de buscar a una persona que creiem que és un bon comunicador i segui-lo durant un cert temps.
La nostra bona comunicadora (per la Sheila, Cristina, Imma i jo) és Júlia Otero, on la seguim per Twitter, Facebook, televisó i per ràdio. Hem fet un blog on hi han diverses entrades explicant coses que ella ha dit o ha fet.
Si voleu veure el blog clic aquí
Per Guillermo Orozco Gómez, nascut el 1954 i doctor en Educació per la Universitat de Harvard, creu que un bon educatdor ha de ser així:
La nostra bona comunicadora (per la Sheila, Cristina, Imma i jo) és Júlia Otero, on la seguim per Twitter, Facebook, televisó i per ràdio. Hem fet un blog on hi han diverses entrades explicant coses que ella ha dit o ha fet.
Si voleu veure el blog clic aquí
Per Guillermo Orozco Gómez, nascut el 1954 i doctor en Educació per la Universitat de Harvard, creu que un bon educatdor ha de ser així:
Comunicació digital
El dia 4 de novembre a classe COED vem estar parlant sobre l'educació digital, per entendreu millor, vem morar un vídeo de Guillermo Orozco:
La imatge és universal
La imatge de la televisió no és la realitat, sinó una representació d'ella
La primera responsabilitat de l'educació dels nens els tenen els pares i l'escola.
Si en la família hi ha un mal ambient, el nen tendeix a aïllar-se per oblidar la realitat, a través de la televisió, el mòbil...
Si el mestre no s'interessa pels gustos, preocupacions dels nens perd una gran oportunitat d'ajudar i apropar-se a ells.
Les perl·lícules són meres produccions i no són la realitat!
Les escoles no ensenyen l'ús educatiu d'Internet, programes o productes com ràdio
S'ha de realitzar un alfabetització múltiple en l'àmbit digital i visual
Les noves generacions s'adapten abans a les noves tecnologies i als canvis, tenen més dispossició a entendre'ls
La imatge és un suport de l'explicació dels mestres
Hem de ser usuaris competents i crítics, això significa que hem de saber pendre decisions i saber avaluar
Un bon usuari ha de saber controlar el sentit de la vista, oïda i llenguatge perquè el vídeo combina els dos
A través de l'entreteniment es rep una educació, com joc, contes...
La televisió intenta persuadir-te i convènce't perquè compris coses a través dels anuncis, com ara:
El missatge subliminal és una eina molt utilitzada en pel·lícules o anuncis.
Els anuncis que es van veure i comentar a classe són:
Galeries: el primer que apareix són uns nens dins d'una classe fosca i en silenci, de sobte comencen a esvarar-se i mostren la felicitat i l'alegria, perquè sona el timbre de final de classe. Les imatges estan acompanyades en tot moment per la música que pretén transmetre millor el missatge i en càmera lenta per donar-li més importància.
Golf: aquest anunci ens transmet la importància d'aquest cotxe i que amb ell series feliç per només tenir-ho. Ja que l'home d'aquest anunci és molt desgraciat però té un golf i és feliç. Amb el blanc i negre li dona importància al cotxe, i sumat amb la música clàssica li dona al cotxe un aire molt més elegant.
Barbie (colònia): al començament de l'anunci podem observar com un nen li diu al seu gos que seran amics per sempre però quan passa la nena amb la colònia posada el nen abandona el seu gos. Aquest anunci juga pretén convèncer de la finalitat que té el producte.
Seat: una família compra un monstre que creix amb l'amor que li donen. Però arriba un moment que es fa tant gran que no hi cap al cotxe. Al principi l'abandonen però com es veuen incapaços de deixar-ho sol troben la solució de canviar-se de cotxe comprant un Seat, en el qual hi caben tots. Aquest anunci juga amb els sentiments de la gent, ja que com que relacionen estimar tant a la teva família amb comprar-te un Seat, perquè hi càpiga tot i tots. La majoria d'anuncis trenquen els valors; com ara el vídeo següent
Informació extreta del blog de Cristina de la Mano, clic aquí
La imatge és universal
La imatge de la televisió no és la realitat, sinó una representació d'ella
La primera responsabilitat de l'educació dels nens els tenen els pares i l'escola.
Si en la família hi ha un mal ambient, el nen tendeix a aïllar-se per oblidar la realitat, a través de la televisió, el mòbil...
Si el mestre no s'interessa pels gustos, preocupacions dels nens perd una gran oportunitat d'ajudar i apropar-se a ells.
Les perl·lícules són meres produccions i no són la realitat!
Les escoles no ensenyen l'ús educatiu d'Internet, programes o productes com ràdio
S'ha de realitzar un alfabetització múltiple en l'àmbit digital i visual
Les noves generacions s'adapten abans a les noves tecnologies i als canvis, tenen més dispossició a entendre'ls
La imatge és un suport de l'explicació dels mestres
Hem de ser usuaris competents i crítics, això significa que hem de saber pendre decisions i saber avaluar
Un bon usuari ha de saber controlar el sentit de la vista, oïda i llenguatge perquè el vídeo combina els dos
A través de l'entreteniment es rep una educació, com joc, contes...
La televisió intenta persuadir-te i convènce't perquè compris coses a través dels anuncis, com ara:
El missatge subliminal és una eina molt utilitzada en pel·lícules o anuncis.
Els anuncis que es van veure i comentar a classe són:
Galeries: el primer que apareix són uns nens dins d'una classe fosca i en silenci, de sobte comencen a esvarar-se i mostren la felicitat i l'alegria, perquè sona el timbre de final de classe. Les imatges estan acompanyades en tot moment per la música que pretén transmetre millor el missatge i en càmera lenta per donar-li més importància.
Golf: aquest anunci ens transmet la importància d'aquest cotxe i que amb ell series feliç per només tenir-ho. Ja que l'home d'aquest anunci és molt desgraciat però té un golf i és feliç. Amb el blanc i negre li dona importància al cotxe, i sumat amb la música clàssica li dona al cotxe un aire molt més elegant.
Barbie (colònia): al començament de l'anunci podem observar com un nen li diu al seu gos que seran amics per sempre però quan passa la nena amb la colònia posada el nen abandona el seu gos. Aquest anunci juga pretén convèncer de la finalitat que té el producte.
Seat: una família compra un monstre que creix amb l'amor que li donen. Però arriba un moment que es fa tant gran que no hi cap al cotxe. Al principi l'abandonen però com es veuen incapaços de deixar-ho sol troben la solució de canviar-se de cotxe comprant un Seat, en el qual hi caben tots. Aquest anunci juga amb els sentiments de la gent, ja que com que relacionen estimar tant a la teva família amb comprar-te un Seat, perquè hi càpiga tot i tots. La majoria d'anuncis trenquen els valors; com ara el vídeo següent
Informació extreta del blog de Cristina de la Mano, clic aquí
sábado, 5 de noviembre de 2011
Com aprendre a redactar
A classe de COED hem parlat de la importància que té readactar bé i expressar-se adequadament. Desgraciadament, aquell dia no vaig poder assistir a classe però he pogut buscar apunts de companyes de la meva classe com ara Cristina de la Mano.
A continuació un resum de l'adaptació de: AMADEO,I; SOLÉ,J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona:Editorial Columna
A continuació un resum de l'adaptació de: AMADEO,I; SOLÉ,J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona:Editorial Columna
sábado, 29 de octubre de 2011
Diques de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat
El Divendres, 28 d'Octubre a la classe de COED, hem parlat de com i quines parts havia de tenir un discurs.
Ha de tenir:
Introducció: en aquesta part es presenta el tema del què es vol parlar i els objectius que vols assolir amb el discurs (digues del què parlaràs).
Desenvolupament: has de transmetre les idees en ordre, de manera clara, directa i no molt ràpid. Has de desenvolupar les idees, no pots deixar-les en l'aire. (parla'n)
Conclusió: fes un petit resum de les idees claus i tanques el discurs amb una petita cloenda (digues de què has parlat) Per concloure hem detenir en compte els següents punts:
- Fixar la idea central mitjançant un objectiu concret i precís del missatge, preguntant que és el que l'orador vol dir al públic.
- Resoldre la idea que es presenti utilitzant criteris cronològics, lògics, tàctics o estratègics que s'utilitzin perquè sigui comprensible el tema.
- Descansar la idea on hi hagi punts principals que l'orador pugui incloure frases fàcils d'entendre i recordar (3 o 4 idees bases).
Si veus que durant el discurs la gent no està motivada escoltant has d'intentar motivar a l'audiència amb petites bromes o tenir un to de veu variable.
Aquí us deixo les característiques del discurs:
miércoles, 26 de octubre de 2011
Com parlar bé en públic
A classe de COED hem estar parlant del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Ed. La butxaca.En aquesta sessió hem parlat de frases importants del llibre i vem fer un resum dels sis primers capítols però, jo ho vaig fer a mà així que us deixo el resum d'una companya de classe Mireia García:
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
Si voleu mirar el seu bloc, clic aquí.
Per ser un bon orador, no podem dir-ho sense treballar-ho, cada dia hem de fer algunes activitats per millorar la nostra manera de parlar com ara respirar profundament, parlar a poc a po o recitar mirant a la cara de tothom...
jueves, 6 de octubre de 2011
Sir Ken Robinson
En el vídeo: “Las escuelas matan la creatividad”, també fa bromes sobre l’educació perquè el públic es distregui i se li faci més curt el discurs. En aquest vol parlar sobre les capacitats de creació que tenen els nens, la creativitat és una capacitat que no es deuria de malgastar però que ho fem, també relaciona la creativitat amb estar equivocat. Parla que el nens no tenen por de provar les coses, intenten fer coses noves i encara que s’equivoquen ho intenten. També afirma que l’educació és la causant de que la creativitat mori i fer-se adult és també un problema. Divideix l’educació com una jerarquia on estan les matemàtiques i les llengües i a sota de tot es troba l’art (plàstica, música...) En definitiva el pares han de ser els que han d’ajudar als nens ha mantenir o augmentar la seva creativitat i la innovació.
En el vídeo: “ A iniciar la revolución del aprendizaje”, Sir Ken Robinson sempre parla de dos grups de persones. L’èxit de la seva xerrada és que el temes que tracta ho fa d’una manera que l’oien es sent atret per la conversa, la característica més pròpia és tenir una veu agradable que convidi a l’oient a participar i tractar els temes amb una miqueta d’humor. Crec que Sir Ken no improvisa del tot si no que té els punts dels temes que tractarà però mol esquematitzats i quan està del públic va estenen el monòleg.
El diàleg de Robinson tracta sobre l’educació però en un principi introdueix el tema explicant altres coses amb un to de gràcia per fer més amena la xerrada. La primera cosa que fa és presentar-se davant del públic dient el seu nom i fent bromes amb el tema de l’Internet i després tractat sobre el tema principal: l’educació
viernes, 23 de septiembre de 2011
El llenguatge i la llengua
El fragment titulat El llenguatge i las llengües pertany el llibre Lingüística escrit per Tuson, J.
El llenguatge és el mitjà de comunicació per excel·lència i més característic de l’ésser humà. La comunicació ens ajuda a relacionar-nos amb l’entorn i amb la nostra societat. Si no poguéssim comptar amb aquesta eina l’home es trobaria aïllat de l’entorn i també dels altres.
La societat es troba en un punt conflictiu perquè no sap si el llenguatge es troba primer que la intel·ligència o si es troba posteriorment d’aquesta ultima. Però es podria arribar a la conclusió que el llenguatge és l’element bàsic que forma el pensament i és el suport principal de la memòria. Aquesta última és una facultat del cervell humà que ens ajuda a recopilar, emmagatzemar informació a partir de l’experiència.
El llenguatge també és una altra manera d’expressió del nostre ser amb l’objectiu de desfogar-se i extreure el sentiments i les emocions a fora sense tenir la intensió de transmetre informació. Podríem arribar a la conclusió que el llenguatge és un instrument per la comunicació que ens ajuda a relacionar-nos amb la societat, l’entorn i és una manera d’auto expressió de la persona humana.
La llengua en canvi és el suport principal i més important del llenguatge, aquesta és un conjunt de signes i codis que utilitzen una comunitat; també és el que ens ajuda a formar la nostra identitat personal.
El llenguatge és el mitjà de comunicació per excel·lència i més característic de l’ésser humà. La comunicació ens ajuda a relacionar-nos amb l’entorn i amb la nostra societat. Si no poguéssim comptar amb aquesta eina l’home es trobaria aïllat de l’entorn i també dels altres.
La societat es troba en un punt conflictiu perquè no sap si el llenguatge es troba primer que la intel·ligència o si es troba posteriorment d’aquesta ultima. Però es podria arribar a la conclusió que el llenguatge és l’element bàsic que forma el pensament i és el suport principal de la memòria. Aquesta última és una facultat del cervell humà que ens ajuda a recopilar, emmagatzemar informació a partir de l’experiència.
El llenguatge també és una altra manera d’expressió del nostre ser amb l’objectiu de desfogar-se i extreure el sentiments i les emocions a fora sense tenir la intensió de transmetre informació. Podríem arribar a la conclusió que el llenguatge és un instrument per la comunicació que ens ajuda a relacionar-nos amb la societat, l’entorn i és una manera d’auto expressió de la persona humana.
La llengua en canvi és el suport principal i més important del llenguatge, aquesta és un conjunt de signes i codis que utilitzen una comunitat; també és el que ens ajuda a formar la nostra identitat personal.
viernes, 16 de septiembre de 2011
Qui soc jo?
Em dic Yesenia Cortés Samper i soc una estudiant de la Universitat Ramón Llull, de la facultat Blanquerna. Tinc 18 anys i soc del signe balança.
Aquest bloc és un exercici de la classe GTIC que l'utilitzarem com una eina de treball i com a via de comunicació. El seu objectiu és ajudar-nos a comunicar-nos entre nosaltres (els estudiants) i els professors, com una eina nova per penjar diverses feines i treballs i facilitar l'entrega d'aquests.
Tinc ganes de que ens anem coneixent a tots. Fins aviat.
Aquest bloc és un exercici de la classe GTIC que l'utilitzarem com una eina de treball i com a via de comunicació. El seu objectiu és ajudar-nos a comunicar-nos entre nosaltres (els estudiants) i els professors, com una eina nova per penjar diverses feines i treballs i facilitar l'entrega d'aquests.
Tinc ganes de que ens anem coneixent a tots. Fins aviat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)