domingo, 27 de noviembre de 2011

Poema - La ginesta

La ginesta

La ginesta acolorida la ginesta amb tanta olor es la meva enamorada que ve al temps de la calor.
La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.



PUJOL, M.A.; ROIG, T. Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: “Rosa Sensat” i editorial Kairos,1978.
ISBN: 84-7245-088-0

Aques poema serà recitat el divendres dia 2 de decembre a classe de COED


Joan Maragall i Gorina nascut a Barcelona, 10 d'octubre de 1860 i mort el 20 de desembre de 1911; va ser un poeta i escriptor català, una figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
    Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola. Maragall va rebre els següents premis i honors majors al llarg de la seva vida:
  • 1881 - Flor Natural als Jocs Florals de Badalona per Dins la cambra.
  • 1894 - Englantina als Jocs Florals de Barcelona per La sardana.
  • 1896 - Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona per El mal caçador.
  • 1904 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Glosa.
  • 1904 - Mestre en Gai Saber en haver guanyat més de tres premis als Jocs Florals.
  • 1910 - Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per Enllà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario