Mirada educativa

A classe de seminari, després d'haver llegit el llibre "Documentar, una mirada nova", el professor ens va dir que fessim fotos per explicar una petita história de la vida quotidiana en un format textual, en imatge, en vídeo o un relat en àudio.
Jo vaig triar fer el tema del graffita, ja que actualment es veu per tot arreu i té conseqüències negatives.

Graffiti

View more presentations from yesecs13.

Els graffitis son una manera alternativa a l’art, semblant als quadres.

Manera diferent de comunicar-se sense utilizar la paraula, si a través de la pintura

Manera d’expressar els diferents sentiments i emocions que es senten dia a dia

El problema no són els graffitis pero si les pintades que es veuen a les parets de cases, comersos, metros, trens… Les pintades és una manera inadequada d’actuar, donan la sensacio que els carrers son bruts gual que la ciutat.

L’Ajuntament per millorar i intentar resoldre aquets problemes té espais per fer graffitis i on es pot posar el que es vulgui, lloc reservat per expresar-se!

Fins i tot, els comerciants han tingut que contractar graffiters profecionals perquè facin dibuixos relacionarts amb els comersos, s’han deixat els diners.. Però serveix?

En l’article següent es parla sobre la ciutat d’Alicant que estaba patint aquest problema, la gent no respectava el que és dels altres, fa malt bé la imatge de les tendes!

Treball - L'art de saber escoltar

·        L’escolta i l’educació

“Escoltar és un acte intencional, volgut, que té per objectiu comprendre l’altre. És, en essència, un acte lliure. Escoltar no és sentir, perquè senti és un acte no intencional. Sentir (audire) és percebre el so.”

Quan els professors estan explicant alguna matèria o una altre cosa, saben distingir les persones que l’estan escoltant i aquelles que l’estan sentint. Per un mestre és molt important mantenir sempre l’interès del nen i també la seva atenció, ja que aquest es distreu molt fàcilment. A més a més, s’ha de saber la diferència entre escoltar i sentir perquè sovint aquests termes es confonent.

He triat aquest fragment perquè és molt important saber la diferència de saber escoltar o simplement sentir, escoltar és un fet intencionat i on la persona té una predisposició per les coses de l’altre.

“ L’acte d’escoltar requereix, necessàriament, de la pràctica del silenci”

No estem acostumats a escoltar i menys fer silenci. Per escoltar d’una manera satisfactòria s’ha de fer silenci per part dels oients. La joventut, es troba en una etapa on fe silenci es impossible igual que escoltar, creuen que ells sols poden aconseguir les coses per ells sols, sense l’ajuda de ningú. Fer silenci és una manera d’estar atent a les conversacions o simplement gaudir de no sentir cap soroll.

Aquesta frase em costa de situar-la, no sé si està bé aquí com a educació o com creixement personal, crec que en els dos llocs està bé.

“El comunicador espera el moment oportú per dir el que sap, però posposa la comunicació per tal d’aconseguir un determinat objectiu”

Les persones tendim a dir les coses sense esperar el millor moment i dient les coses tal com ens surten. Els mestres hem de tenir la cura necessària per dir les coses, buscant la millor situació i les paraules mes adients. Els metges són persones que tenen molta assertivitat, ja que han de comunicar certes vegades males notícies.

“La cridòria és un atemptat contra la paraula”

Els mestres han de mantenir la classe en una situació de calma, de silenci, un lloc on es pugui parlar. Sovint, estem acostumats a cridar perquè pensem que si ho fem tindrem més raó o simplement que ens escoltaran. Això, és mentida! Els professors hem de saber transmetre que cridar és una manera de no comunicació, la única cosa que aconseguim és molestar a altres persones.

·        L’escolta i el creixement personal

“Els perjudicis ens allunyen, obren una fissura entre les persones”

La nostra societat està regida pels estereotips, la imatge ideal sense tenir en compte la salut ni els sentiments agents. Els mestres tenen la obligació de tractar a tots els alumnes per igual sense fer-nos una bona o mala idea d’ells, ja que es poden sentir aïllats o rebutjats. Normalment solem criticar a persones diferents a nosaltres, ja sigui del nostre país però, sobretot, dels altres. Quan veiem a una persona pobre els mirem amb cara de superioritat i ens fem mil i unes preguntes que mai tindran resposta, però perquè en comptes de criticar no li donem la mà? Ja sigui a ells o altres persones.

Crec que és molt important jutjar a les persones per la seva manera de vestir, caminar o de ser. Tothom té el dret de ser tractats amb respecte!

“El jo es el centre del món i tot es diu per referència a aquest centre”

“L’egocentrisme és, finalment, una forma exagerada d’egoisme, rau en el culte del jo”

Actualment, tot el que fa girar e nostre món, tant interior com exterior, es el nostre propi interès i els nostres beneficis. Estem envoltats de gent que només s’importa a ell mateix, encara que hi ha excepcions. En l’etapa infantil, els nens es troben en una etapa on ells es creuen el centre del món i ho volen tot per ells. Tot i que, a vegades, els nens no són els únics que es creuen que són els més importants, els adolescents els passa el mateix.

He posat aquestes dos cites juntes perquè estan relacionades amb el significat de l’egoisme.

“ Hem d’aprendre a escoltar els nens.”

“ Només si són escoltats se senten estimats i , si són escoltats, podem projectar una correcta educació.”

http://wchaverri.wordpress.com/acciones/escuchar/ 

Els nens aprenen fent preguntes però ells no són els únics que aprenen, també ho fan els adults. Si un nen fa preguntes vol dir que té interès per les coses que l’envolten i vol aprendre, no podem li podem dir o exigir que calli perquè és la seva manera d’aprendre. Si ells són escoltats i la gent que l’envolta li respon les preguntes, el nen es sent satisfet i agraït. No només hem d’escoltar als nens, també a la gent gran i a les persones malaltes, ja que ells tenen una altra manera de veure la vida, potser d’una manera més crua però amb realitat.

Tots, estem acostumats que quan no sabem alguna cosa callem, perquè no preguntem? Si ho fem aprendrem i si aprendrem, més tard podem ensenyar.

Pràctica de recerca a la Biblioteca de Blanquerna

A la classe de seminari estem fent una pràctica de recerca a la Biblioteca de la nostra universitat.
En aquest espai es pot demanar prestat una revista o llibres que poden ser del nostre interés tant personal com per facilitar-nos informació sobre la nostra carrera, podem trobar revistes i també llibres de molts tipos.
La pràctica que estic fent tracta sobre cercar diferents llibres relacionats amb l'educació infantil, revistes també relacionades en aquests àmbits i finalment trobar retalls de notícies o reportatges sobre el primer dia d'escola dels nens de P3. Aquí us deixo una sèrie de links on podeu trobar aquesta informació.

1. Busca tres llibres que parlin sobre algun aspecte que estigueu interessats i que estiguin relacionats amb l'Ed. Infantil:
     La matemàtica en la vida de les clases de l'ed. infantil.
     El llenguatge del cos i la dansa a l'ed. infantil.
     Aprendre i ensenyar a l'ed. infantil.

2. Escriu el nom d3e resvistes d'ed. infantil que estiguin a la biblioteca:
    Escuela en acción infantil: revista pedagògica de Magisteri. La seva publicació es bimestral, cada número té un quadernet d'exercicis; la publucació es fa a Madrid: Siena (1996-2005)
   Jugar y crecer: revista d'ed. infantil; la seva publicació es duu a terme a Madrid: FUNDEI (Fundació per la Investigació, Formació i Desenvolpament de l'Etapa Infantil) i és trimestral.
   Escuela infantil: revista pedagògica de Magisteri; la publicació es bimestral i es fa a Madrid: Siena (2006- )
  In-fan-cia: educar de 0 a 6 anys; associació de Rosa Sensat (1990- )

3. Busca informació sobre "el primer dia d'escola" a P3.
  Peses, Susana. Parlem d'adaptació: els primers temps a l'escola bressol. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Educació de Barcelona, 1995
  Febrer, Ivan. Cmença l'escola bressol, un procès de familiarització. In-fàn-cia. Núm. 176 (set/oct. 2010) p. 17-22

Altres pàgines webs d'interès sobre aquest tema:
http://criatures.ara.cat/pedrapapertisora/2011/08/29/quan-comenca-lescola-p3/ 

http://www.rac105.cat/2011/9/el-primer-dia-descola-a-p3 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/452760-escola-llengua-i-recursos.html 

4. Escriu els llibres de l'activitat 1 en la normativa de citació bibliogràfica:
   M. Isabel [et al.] La matemàtica en la vida de les classes d'ed. infantil. Reus 2001
   Hugas, Angels. El llenguatge del cos i la dnasa a l'ed. infantil. 62 ed. Barcelona. Rosa Sensat 1995
   Bassedas i Ballús, Eulàlia. Aprendre i ensenyar a l'ed. infantil. Barcelona : Graó, 1996

Viure en familia - presentació revista

Editorial: Graó
Núm: 40
Preu: 3,50
Publicació: bimestral (2mesos)
Director i editor: Miquel Àngel Alabart
Apartats:
Editorial: el director i editor Miquel Àngel Alabart dóna la seva opinió sobre un tema relacionat amb leducació.
Retalls: informació actual relacionat amb els nens.
Cartes: lloc on els lectors dónan el seu parer sobre un tema que està relacionat amb la vida quotidina dels seus fills.
La tira: espai on es posan binyetes amb acudits.
La consulta: lloc de la revista on els lectors pregunten als experts inquietuts que tenen, la revista compta amb una educadora especialitzada i pedagoga, amb una metgesa homeòpeta, una advocada i mediadora familiar i amb una terapeuta familiar, pediatres.
Reportatge: espai on es fan entrevistes a persones com pedagogs, neuropsiquiatees… I es parlen de temes que poden interesar als lectors.
Experiències: espai que poden aprofitar els lectors per parla de vivències ja viscudes amb la canalla.
Oponió: apartat on gent expertat parla sobre temes i donan la seva opinió, poden ser Mestres, coordinadors d’educació…
Més que llibres: espai on la revista aporta diversos llibres que poden interesar tant als pares com als més petits, i fan una petita síntesis de que tractarà el llibre.
El conte: apartat reservat per una petita història ja pot ser escritat per un col•laborador de la revista o pot ser una adaptació d’un llibre ja escrit.

Guia pràctica: espai on hi ha propaganda sobre l’educació, poden ser llibres, espai de criança natural, tallers…
Idees: apartat bastant peculiar on la revista dóna idees als més petits per crear e inventar coses, ja sigui una visera feta de cartró o un niu per ocells.
Fotopoema: espai on es posa una imatge i on a sota d’aquesta hi ha un petit poema o una adaptació d’un llibre.

Per més informació relacionada sobre la revista, no dubte en passar-vos per la seva pàgina web: http://viureenfamilia.grao.com/

Presentació revista seminari

View more presentations from yesecs13.

Revista presentada per: Imma Ferri i Yesenia Cortés

Qui soc jo?

Em dic Yesenia Cortés Samper i soc una estudiant de la Universitat Ramón Llull, de la facultat Blanquerna. Tinc 18 anys i soc del signe balança.

Aquest bloc és un exercici de la classe GTIC que l'utilitzarem com una eina de treball i com a via de comunicació. El seu objectiu és ajudar-nos a comunicar-nos entre nosaltres (els estudiants) i els professors, com una eina nova per penjar diverses feines i treballs i facilitar l'entrega d'aquests.
Tinc ganes de que ens anem coneixent a tots. Fins aviat.