· L’escolta i l’educació
“Escoltar és un acte intencional, volgut, que té per objectiu comprendre l’altre. És, en essència, un acte lliure. Escoltar no és sentir, perquè senti és un acte no intencional. Sentir (audire) és percebre el so.”
Quan els professors estan explicant alguna matèria o una altre cosa, saben distingir les persones que l’estan escoltant i aquelles que l’estan sentint. Per un mestre és molt important mantenir sempre l’interès del nen i també la seva atenció, ja que aquest es distreu molt fàcilment. A més a més, s’ha de saber la diferència entre escoltar i sentir perquè sovint aquests termes es confonent.
He triat aquest fragment perquè és molt important saber la diferència de saber escoltar o simplement sentir, escoltar és un fet intencionat i on la persona té una predisposició per les coses de l’altre.
“ L’acte d’escoltar requereix, necessàriament, de la pràctica del silenci”
No estem acostumats a escoltar i menys fer silenci. Per escoltar d’una manera satisfactòria s’ha de fer silenci per part dels oients. La joventut, es troba en una etapa on fe silenci es impossible igual que escoltar, creuen que ells sols poden aconseguir les coses per ells sols, sense l’ajuda de ningú. Fer silenci és una manera d’estar atent a les conversacions o simplement gaudir de no sentir cap soroll.
Aquesta frase em costa de situar-la, no sé si està bé aquí com a educació o com creixement personal, crec que en els dos llocs està bé.
“El comunicador espera el moment oportú per dir el que sap, però posposa la comunicació per tal d’aconseguir un determinat objectiu”
Les persones tendim a dir les coses sense esperar el millor moment i dient les coses tal com ens surten. Els mestres hem de tenir la cura necessària per dir les coses, buscant la millor situació i les paraules mes adients. Els metges són persones que tenen molta assertivitat, ja que han de comunicar certes vegades males notícies.
“La cridòria és un atemptat contra la paraula”
Els mestres han de mantenir la classe en una situació de calma, de silenci, un lloc on es pugui parlar. Sovint, estem acostumats a cridar perquè pensem que si ho fem tindrem més raó o simplement que ens escoltaran. Això, és mentida! Els professors hem de saber transmetre que cridar és una manera de no comunicació, la única cosa que aconseguim és molestar a altres persones.
· L’escolta i el creixement personal
“Els perjudicis ens allunyen, obren una fissura entre les persones”
La nostra societat està regida pels estereotips, la imatge ideal sense tenir en compte la salut ni els sentiments agents. Els mestres tenen la obligació de tractar a tots els alumnes per igual sense fer-nos una bona o mala idea d’ells, ja que es poden sentir aïllats o rebutjats. Normalment solem criticar a persones diferents a nosaltres, ja sigui del nostre país però, sobretot, dels altres. Quan veiem a una persona pobre els mirem amb cara de superioritat i ens fem mil i unes preguntes que mai tindran resposta, però perquè en comptes de criticar no li donem la mà? Ja sigui a ells o altres persones.
Crec que és molt important jutjar a les persones per la seva manera de vestir, caminar o de ser. Tothom té el dret de ser tractats amb respecte!
“El jo es el centre del món i tot es diu per referència a aquest centre”
“L’egocentrisme és, finalment, una forma exagerada d’egoisme, rau en el culte del jo”
Actualment, tot el que fa girar e nostre món, tant interior com exterior, es el nostre propi interès i els nostres beneficis. Estem envoltats de gent que només s’importa a ell mateix, encara que hi ha excepcions. En l’etapa infantil, els nens es troben en una etapa on ells es creuen el centre del món i ho volen tot per ells. Tot i que, a vegades, els nens no són els únics que es creuen que són els més importants, els adolescents els passa el mateix.
He posat aquestes dos cites juntes perquè estan relacionades amb el significat de l’egoisme.
“ Hem d’aprendre a escoltar els nens.”
“ Només si són escoltats se senten estimats i , si són escoltats, podem projectar una correcta educació.”
 |
Els nens aprenen fent preguntes però ells no són els únics que aprenen, també ho fan els adults. Si un nen fa preguntes vol dir que té interès per les coses que l’envolten i vol aprendre, no podem li podem dir o exigir que calli perquè és la seva manera d’aprendre. Si ells són escoltats i la gent que l’envolta li respon les preguntes, el nen es sent satisfet i agraït. No només hem d’escoltar als nens, també a la gent gran i a les persones malaltes, ja que ells tenen una altra manera de veure la vida, potser d’una manera més crua però amb realitat.
Tots, estem acostumats que quan no sabem alguna cosa callem, perquè no preguntem? Si ho fem aprendrem i si aprendrem, més tard podem ensenyar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario