Recitació de poemes

A la classe de COED del dia 2 de desembre vem estar recitant els poemes del segon grup.
A continuació us ensenyaré els poemes que més m'han agradat que les meves companyes han recitat:

Tinc Alzheime - Salvador Riera

Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me.

SI M’HAS D’ESTIMAR, QUE NO SIGUI PER RES - Elisabeth Barrett Browning 
Si m'estimes, que no sigui per res
sinó per pur amor. No diguis mai:
"L'estimo pel somriure, la mirada
o el dolç parlar... per l'opinió que expressa
que s'adiu amb la meva, i em procura
una gran sensació de benestar..."
perquè tot això, estimat, pot canviar,
canviar per tu, i l'amor així forjat
fàcilment pot desfer-se. No m'estimis
tampoc per eixugar les meves llàgrimes...
Estant amb tu podria oblidar els plors
i perdre tanmateix el teu amor!
Estima'm per amor i així podràs
estimar-me sens fi eternament.

Després de la recitació la professora ens va dir que els poemes triats són variats i que en general els haviem recitat bé però que haviem d'intentar no anar tant ràpids.

Poema - La ginesta

La ginesta


La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

PUJOL, M.A.; ROIG, T. Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona: “Rosa Sensat” i editorial Kairos,1978.

ISBN: 84-7245-088-0

Aques poema serà recitat el divendres dia 2 de decembre a classe de COED


Joan Maragall i Gorina nascut a Barcelona, 10 d'octubre de 1860 i mort el 20 de desembre de 1911; va ser un poeta i escriptor català, una figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.

Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola. Maragall va rebre els següents premis i honors majors al llarg de la seva vida:
• 1881 - Flor Natural als Jocs Florals de Badalona per Dins la cambra.
• 1894 - Englantina als Jocs Florals de Barcelona per La sardana.
• 1896 - Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona per El mal caçador.

• 1904 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Glosa.
• 1904 - Mestre en Gai Saber en haver guanyat més de tres premis als Jocs Florals.
• 1910 - Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per Enllà.