El dia 8 de Novembre vam treballar a la classe de COED la descripció d'una companya de classe. També la professora ens ha ensenyat diverses maneres de fer una descripció, a través d'una cançó, per caricatura...
A caontinuació posem una vídeo on els Catarres descriuen a una noia:
Es poden diferenciar dues classes de descripció:
Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit i es limita a descriure amb la més precisió possible les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció és pròpia de textos acadèmics i científics. Descripció subjectiva: l'aurtor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.
La descripció també pot ser ordenada o desordenada, si l'ordenem l'ordre ideal seria primer establir el tema, caracteritzar l'objecte de la descripció i establir-ne la relació amb el món exterior.
Jo, la vaig de fer de Cristina de la Mano:
Cristina de la Mano va néixer el 12 de febrer del 1993, el seu signe d'horòscop és
Viu a Montcada amb la seva família.
No és una persona gaire alta. Té el cabell més o menys llarg
i ondulat, de color i sobretot es caracteritza perquè porta serrell llis.
És una persona
, divertida, simpàtica. Li agradar passar el temps i sortir amb
Li encanta el fred però no la pluja, i també li agrada molt
El que més em fascina d’ella és el color dels seus ulls, ja que depenent de la llum el color dels ulls canvien; a vegades són blaus foscos, grisos o de color verd fluix. Però de quin color són normalment? No ho sé, i tu!
Tant a classe de COED com a la de GTIC ens han dit que hem de buscar a una persona que creiem que és un bon comunicador i segui-lo durant un cert temps.
La nostra bona comunicadora (per la Sheila, Cristina, Imma i jo) és Júlia Otero, on la seguim per Twitter, Facebook, televisó i per ràdio. Hem fet un blog on hi han diverses entrades explicant coses que ella ha dit o ha fet.
Si voleu veure el blog clic aquí
Per Guillermo Orozco Gómez, nascut el 1954 i doctor en Educació per la Universitat de Harvard, creu que un bon educatdor ha de ser així:
El dia 4 de novembre a classe COED vem estar parlant sobre l'educació digital, per entendreu millor, vem morar un vídeo de Guillermo Orozco:
La imatge és universal
La imatge de la televisió no és la realitat, sinó una representació d'ella
La primera responsabilitat de l'educació dels nens els tenen els pares i l'escola.
Si en la família hi ha un mal ambient, el nen tendeix a aïllar-se per oblidar la realitat, a través de la televisió, el mòbil...
Si el mestre no s'interessa pels gustos, preocupacions dels nens perd una gran oportunitat d'ajudar i apropar-se a ells.
Les perl·lícules són meres produccions i no són la realitat!
Les escoles no ensenyen l'ús educatiu d'Internet, programes o productes com ràdio
S'ha de realitzar un alfabetització múltiple en l'àmbit digital i visual
Les noves generacions s'adapten abans a les noves tecnologies i als canvis, tenen més dispossició a entendre'ls
La imatge és un suport de l'explicació dels mestres
Hem de ser usuaris competents i crítics, això significa que hem de saber pendre decisions i saber avaluar
Un bon usuari ha de saber controlar el sentit de la vista, oïda i llenguatge perquè el vídeo combina els dos
A través de l'entreteniment es rep una educació, com joc, contes...
La televisió intenta persuadir-te i convènce't perquè compris coses a través dels anuncis, com ara:
El missatge subliminal és una eina molt utilitzada en pel·lícules o anuncis.
Els anuncis que es van veure i comentar a classe són: Galeries: el primer que apareix són uns nens dins d'una classe fosca i en silenci, de sobte comencen a esvarar-se i mostren la felicitat i l'alegria, perquè sona el timbre de final de classe. Les imatges estan acompanyades en tot moment per la música que pretén transmetre millor el missatge i en càmera lenta per donar-li més importància. Golf: aquest anunci ens transmet la importància d'aquest cotxe i que amb ell series feliç per només tenir-ho. Ja que l'home d'aquest anunci és molt desgraciat però té un golf i és feliç. Amb el blanc i negre li dona importància al cotxe, i sumat amb la música clàssica li dona al cotxe un aire molt més elegant. Barbie (colònia): al començament de l'anunci podem observar com un nen li diu al seu gos que seran amics per sempre però quan passa la nena amb la colònia posada el nen abandona el seu gos. Aquest anunci juga pretén convèncer de la finalitat que té el producte. Seat: una família compra un monstre que creix amb l'amor que li donen. Però arriba un moment que es fa tant gran que no hi cap al cotxe. Al principi l'abandonen però com es veuen incapaços de deixar-ho sol troben la solució de canviar-se de cotxe comprant un Seat, en el qual hi caben tots. Aquest anunci juga amb els sentiments de la gent, ja que com que relacionen estimar tant a la teva família amb comprar-te un Seat, perquè hi càpiga tot i tots. La majoria d'anuncis trenquen els valors; com ara el vídeo següent
Informació extreta del blog de Cristina de la Mano, clic aquí
A classe de seminari, després d'haver llegit el llibre "Documentar, una mirada nova", el professor ens va dir que fessim fotos per explicar una petita história de la vida quotidiana en un format textual, en imatge, en vídeo o un relat en àudio. Jo vaig triar fer el tema del graffita, ja que actualment es veu per tot arreu i té conseqüències negatives.
Els graffitis son una manera alternativa a l’art, semblant als quadres.
Manera diferent de comunicar-se sense utilizar la paraula, si a través de la pintura
Manera d’expressar els diferents sentiments i emocions que es senten dia a dia
El problema no són els graffitis pero si les pintades que es veuen a les parets de cases, comersos, metros, trens… Les pintades és una manera inadequada d’actuar, donan la sensacio que els carrers son bruts gual que la ciutat.
L’Ajuntament per millorar i intentar resoldre aquets problemes té espais per fer graffitis i on es pot posar el que es vulgui, lloc reservat per expresar-se!
Fins i tot, els comerciants han tingut que contractar graffiters profecionals perquè facin dibuixos relacionarts amb els comersos, s’han deixat els diners.. Però serveix?
En l’article següent es parla sobre la ciutat d’Alicant que estaba patint aquest problema, la gent no respectava el que és dels altres, fa malt bé la imatge de les tendes!
El dia 8 de novembre a classe de Gestió de la informació i TIC hem après a transformar un vídeo en un arxiu d'audio o vídeo.
Vem obrir un arxiu nou en el programa de Movie Maker i vem estar retallant les parts del vídeo que consideravem més importants, els vem organitzar segons la relació entre aquests troços i vem posar l'audio. A continuació us presento el meu vídeo d'on es veu una visitat per la facultat.
Unitats d'emmagatzament dinformació:
El terabyte equivale a 1.099.511.627.776 bytes.
Un gibibyte són 1.073.741.824 bytes
Un mega son 1.048.576 bytes
Un kilobyte són 1.024 bytes
A continuació poso un tutorial de Youtube on es pot veure com es pot editar un vído per Movie Maker:
Després nosaltres a la classe de GTIC hem editat un vídeo de la nostra universitat:
A classe de COED hem parlat de la importància que té readactar bé i expressar-se adequadament. Desgraciadament, aquell dia no vaig poder assistir a classe però he pogut buscar apunts de companyes de la meva classe com ara Cristina de la Mano. A continuació un resum de l'adaptació de: AMADEO,I; SOLÉ,J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona:Editorial Columna
En la classe de Gestió de la informació i TIC del dia 20 d'octubre vem parlar sobre el significat de Programari lliure.
El programari lliure són conjunts de programes informàtics procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Aquest pot ser utilitzat de manera lliure i sense cap restricció, es pot fer còpia i distribuïrlos i poden ser modificats.
Com puc saber si un programa és lliure?
si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
Vem parlar de què era un codi executable, codi font, llenguatge de programació... Per buscar més informació i resoldre dubtes podeu clic aquí
Cristina de la Mano va néixer el 12 de febrer del 1993, el seu signe d'horòscop és
, divertida, simpàtica. Li agradar passar el temps i sortir amb
